Estimulació precoç

L’estimulació precoç és el conjunt d’accions dirigides al xiquet de 0 a 6 anys amb alteracions en el desenvolupament (motor, cognitiu, sensorial, comunicatiu, emocional…) o risc de patir-les, a la seua família i al seu entorn. L’objectiu és donar resposta el més prompte possible a les necessitats transitòries o permanents que presente el xiquet per facilitar la seua evolució en totes les facetes, respectant el seu propi ritme i fonamentant la intervenció tant en principis científics, com en aspectes relacionals, lúdics i funcionals. Quam més temprana siga l’intervenció millor resultats obtindrem degut a la plasticitat neuronal que és major quan més menut és el xiquet.

Els objectius són:

•Reduir els efectes d’una deficiència o dèficit sobre el conjunt global del desenvolupament del xiquet.

•Optimitzar, en la mesura que siga possible, el curs del desenvolupamnt del xiquet.

•Introduir els mecanismes necessaris de compensació, eliminació de barreres i adaptació a necessitats específiques.

•Evitar o reduir l’aparició d’efectes o dèficits secundaris o associats produïts per un trastorn o situació d’alt risc.

•Atendre i cobrir les necessitats i demandes de la família i l’entorn en què viu el xiquet.

•Considerar el xiquet com a subjecte actiu de la intervenció.

 

Cada vegada existeixen més evidències de la importància dels processos d’estimulació i d’aprenentatge durant els primers anys de vida dels xiquets. Nombrosos estudis en el camp de la Neurofisiologia han posat de manifest que, en les edats primerenques, qualsevol tipus d’estimulació té com a conseqüència un desenvolupament neuronal que facilita i potència la capacitat d’aprenentatge .

Així mateix està científicament demostrat que els xiquets, des de les edats més primerenques, tenen una enorme capacitat d’assimilar informació i que, conforme creixen, van perdent la dita capacitat i no podran igualar-la en el futur.

És per això de vital importància aprofitar els primers anys del infant perquè, durant este període de desenvolupament neuronal i per mitjà d’activitats d’estimulació temprana, es puguen establir àmplies xarxes neuronals que, a posteriori, facilitaran un rendiment òptim en les ulteriors etapes d’escolarització i aprenentatge.

La no estimulació adequada tindrà conseqüències en el desenvolupament, el aprenentatge i el llenguatge i en conseqüència en les relacions socials, en les emocions i en la sociabilització entre iguals.

Una vegada que els infants comencen l’etapa escolar i a mesura que avancen en l’escolaritat cada vegada les dificultats es faran més evidents desembocant en possibles trastorns d’aprenentatge, del llenguatge o del desenvolupament, i quan més temps passe sense buscar solucions més complicades seran de subsanar.

Una inadequada estimulació en una societat com hui dia estressant i sense temps suficient per dedicar als infants per dificultats de compaginar treball i família comporta una pobra o inadequada estimulació, l’estil de vida, falta de temps i el desconeixement per part de les famílies comporta cada vegada més trastorns d’aprenentatge, del llenguatge i del desenvolupament, no siguent directament congènits sinó adquirits per falta d’estímuls.

La prevenció és l’arma més poderosa per assegurar el benestar físic, psíquic i emocional dels infants.

Quan més temprana és l’estimulació, l’atenció i la intervenció millor futur personal, social, emocional i acadèmic gaudiran les noves generacions.