Qui som?

Un centre de psicopedagogia, neuropsicopedagogia i d’estimulació precoç.

La neuropsicologia és l’encarregada d’estudiar les relacions entre el cervell i la conducta, no sols en persones amb algun tipus de disfuncionalitat neuronal sinó en individus en que l’organisme funciona normalment. Pel que fa a individus amb algun problema, esta branca s’encarrega d’avaluar, brindar tractament i rehabilitar-los. Entre altres qüestions s’encarrega de:

– Estudiar les funcions del cortex associatiu (funcions superiors del cervell);

– Estudiar les conseqüències sorgides de danys en l’estructura del cervell i que es manifesten en la conducta.

La neuropsicologia té com a objecte d’estudi les lesions, els danys o el funcionament incorrecte de les estructures localitzades en el sistema nerviós central que porten a experimentar dificultats en els processos de caràcter cognitiu, psicològic, emocional i en el comportament individual.

Estes conseqüències poden sorgir per traumatismes craneoencefálics, accidents cerebrovasculars, tumors en el cervell, malalties neurodegeneratives (com ocorre amb el mal d’Alzheimer o l’esclerosi múltiple) o malalties del desenvolupament (dins de les quals apareixen l’epilèpsia i la paràlisi cerebral).

La neuropsicología infantil o del desenvolupament aborda la relació existent entre el procés maduratiu del sistema nerviós central i la conducta durant la infància; considera les variables de maduració, plasticitat cerebral i desenvolupament durant les primeres etapes del cicle vital, així com els trastorns que en ells es presenta, per dissenyar o adaptar models i estratègies d’avaluació i intervenció, adequats a la població infantil.

La neuropsicologia infantil o del desenvolupament s’ha consolidat en les últimes dècades per les aportacions teòriques i aplicades en l’avaluació, prevenció, detecció i intervenció primerenca dels trastorns neuropsicològics i del desenvolupament en la infància. En el panorama de la salut mental infantil, les aportacions de la neuropsicologia infantil i de la neuropsicologia del desenvolupament han sigut determinants per a l’abordatge integral de trastorns complexos, com l’autisme, el síndrome d’Asperger o la síndrome de Rett, i els seus instruments d’avaluació han sigut àmpliament utilitzats en l’avaluació i diagnòstic d’alteracions psicomotores, del llenguatge, de les funcions executives i discapacitat cognitiva, entre altres.

Les alteracions en el sistema nerviós i en la maduració cerebral produïts per causes diverses pre, peri i postnatals, en quasi la totalitat dels casos, produïxen com a conseqüència trastorns neuropsicològics en la infància que, si no són detectats prompte, augmenten progressivament la severitat de les seqüeles, manifestades en conductes poc adaptatives al llarg del cicle vital i en problemes d’aprenentatge.

En l’estudi del neurodesenvolupament són molt importants les variables de maduració i plasticitat cerebral especialment durant la primera infància. Per tant, és important ressaltar la importància de la detecció precoç. Per això, el centre “Els somriures de la lluna” és també centre d’atenció i estimulació precoç per al desenvolupament del potencial infantil, un servici que no podia faltar al centre donat la importància de l’atenció primerenca i estimulació precoç en la infancia per aconseguir el màxim de cada un dels nostres alumnes.

ESTIMULACIÓ PRECOÇ

És el conjunt d’accions dirigides al xiquet de 0 a 6 anys amb alteracions en el desenvolupament (motor, cognitiu, sensorial, comunicatiu, emocional…) o risc de patir-es, a la seua família i al seu entorn. L’objectiu és donar resposta el més prompte possible a les necessitats transitòries o permanents que presente el xiquet per facilitar la seua evolució en totes les facetes, respectant el seu propi ritme i fonamentant la intervenció tant en principis científics, com en aspectes relacionals, lúdics i funcionals. Quam més temprana siga l’intervenció millor resultats obtindrem degut a la plasticitat neuronal que és major quan més menut és el xiquet.

Els objectius són:

•Reduir els efectes d’una deficiència o dèficit sobre el conjunt global del desenvolupament del xiquet.

•Optimitzar, en la mesura que siga possible, el curs del desenvolupament del xiquet.

•Introduir els mecanismes necessaris de compensació, eliminació de barreres i adaptació a necessitats específiques.

•Evitar o reduir l’aparició d’efectes o dèficits secundaris o associats produïts per un trastorn o situació d’alt risc.

•Atendre i cobrir les necessitats i demandes de la família i l’entorn en què viu el xiquet.

•Considerar el xiquet com a subjecte actiu de la intervenció.

Cada vegada existeixen més evidències de la importància dels processos d’estimulació i d’aprenentatge durant els primers anys de vida dels xiquets. Nombrosos estudis en el camp de la Neurofisiologia han posat de manifest que, en les edats primerenques, qualsevol tipus d’estimulació té com a conseqüència un desenvolupament neuronal que facilita i potència la capacitat d’aprenentatge .

Així mateix està científicament demostrat que els xiquets, des de les edats més primerenques, tenen una enorme capacitat d’assimilar informació i que, conforme creixen, van perdent esta capacitat i no podran igualar-la en el futur.

És per això de vital importància aprofitar els primers anys de l’infant perquè, durant este període de desenvolupament neuronal i per mitjà d’activitats d’estimulació precoç, es puguen establir àmplies xarxes neuronals que, a posteriori, facilitaran un rendiment òptim en les ulteriors etapes d’escolarització i aprenentatge.

La no estimulació adequada tindrà conseqüències en el desenvolupament, el aprenentatge i el llenguatge i en conseqüència en les relacions socials, en les emocions i en la sociabilització entre iguals.

Una vegada que els infants comencen l’etapa escolar i a mesura que avancen en l’escolaritat cada vegada les dificultats es faran més evidents desembocant en possibles trastorns d’aprenentatge, del llenguatge o del desenvolupament, i quan més temps passe sense buscar solucions més complicades seran de solventar.

Una inadequada estimulació en una societat com hui dia, estressant i sense temps suficient per dedicar als infants per dificultats de compaginar treball i família comporta una pobra o inadequada estimulació, l’estil de vida, falta de temps i el desconeixement per part de les famílies comporta cada vegada més trastorns d’aprenentatge, del llenguatge i del desenvolupament, no siguent directament congènits sinó adquirits per falta d’estímuls.

La prevenció és l’arma més poderosa per assegurar el benestar físic, psíquic i emocional dels infants.

Quan més precoç és l’estimulació, l’atenció i la intervenció millor futur personal, social, emocional i acadèmic gaudiran les noves generacions.

Els somriures de la lluna es centra en l’intervenció terapèutica i rehabilitadora des de l’origen del problema i no sols enfocat en els síntomes i dificultats que es presenten. Un centre d’atenció i estimulació per alumnes amb Necessitats educatives especials com per a alumnat normotípic. Estem interessats en el màxim desenvolupament del potencial infantil per previndre futures dificultats d’aprenentatge per falta d’estimulació sensorial, motora, lingüística, social, lúdica, etc. origen de la major part de les dificultats d’aprenentatge.

Un projecte inclusiu encaminat a aconseguir una plena convivència en l’àmbit educatiu i social de tot tipus d’alumnat, fomentant que els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu es senten part del grup normotípic i a la inversa; a partir del treball diari, compartint aula amb diversitat d’alumnat així com amb activitats voluntàries que s’aniran desenvolupant al llarg de tot el curs escolar amb l’objectiu de que els alumnes aprenguen a mesura que s’eduquen en les diverses intel•ligències múltiples, sent objectiu primordial el desenvolupament de la intel•ligència emocional, per poder formar persones feliços, empàtiques, capaços d’afrontar frustracions i segures de si mateix amb autoestimes indestructibles davant situacions complicades de la vida o persones alienadores o tòxiques.

Aconseguir encaminar el fracàs escolar dels nostres alumnes forma part dels nostres objectius principals, a partir d’un anàlisi observacional i analític de situacions, comportaments i entorn que ens assegure d’on prové el fracàs per poder abordar-lo amb les millors armes disponibles. Partim de que tot comportament o fracàs escolar té un perquè que serà el motiu a abordar per poder superar les barreres que impedeixen el correcte funcionament acadèmic i garantir així l’èxit educatiu.

Ens involucrem en l’educació formal dels nostres alumnes mantenint una comunicació habitual en els centres tant ordinaris com especials als que assisteixen els nostres alumnes per treballar conjuntament per un objectiu comú.

El centre treballa en un ambient familiar i tranquil, de manera individual o en grups, amb recursos adequats per a cada cas i situació, sent recursos diaris la música ambiental, les tècniques de relaxació, dinàmiques per reforçar l’autoestima i les dinàmiques per treballar les relacions socials entre la diversitat d’una manera indirecta que no afecte ni distraga de les tasques. Disposem d’instal·lacions multisensorials i de psicomotricitat així com una gran varietat de metodologies innovadores per estimular el potencial dels infants.

..I per què “ELS SOMRIURES DE LA LLUNA”?

Quantes vegades heu escoltat dir, o vosaltres mateix heu dit, sobre un infant determinat un poc despistat, amb dificultats per concentrar-se, hiperactiu, hipoactiu, amb dificultats per relacionar-se, comunicar-se, comportar-se o amb baix rendiment acadèmic que està o viu a la lluna? De segur, que dins l’àmbit educatiu i familiar són moltes les vegades que heu fet ús d’aquesta expressió. A més, més concretament, els infants diagnosticats amb Trastorn de l’Espectre Autista (trastorn autista, síndrome d’Àsperger i trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat) així com els infants diagnosticats amb TDA-H (Trastorn Per Dèficit d’Atenció i/o hiperactivitat/hipoactivitat) són coneguts com els xiquets de la lluna per la seua condició, un aspecte que els caracteritza de cara a la societat d’una manera negativa. Per a mi cada cas és un repte personal, m’apassionen aquests mons i per això mateix necessitava que canviara la perspectiva que es té dels xiquets de la lluna. Qui no ha somiat mai en viatjar a la lluna? Els infants de la lluna també poden ser feliços en les seues condicions i jo estic disposta a posar tot de la meua part per aconseguir els millors somriures.

Per tots aquests motius ELS SOMRIURES DE LA LLUNA.